Àguila daurada, aquila adalberti

Significat esotèric i espiritual de l'àguila

Nom comú en:
Alemany: Kaiseradler
Anglès: Imperial Eagle
Basc: Eguzki arrano
Català: Àguila daurada
Espanyol: Águila imperial
Francès: Aigle impérial
Gallec: Aguia imperial oriental
Itàlia: Aquila imperiale
Portuguès: Aguia-imperial

L'àguila daurada ibèrica, aquila adalberti, és un ocell rapinyaire de l'ordre falconiformes de la família accipitridae pertanyent al gènere aquila. És l'única ocell rapinyaire endèmica de la península Ibèrica. Fins no fa gaire temps se la considerava una subespècie de l'àguila imperial, però els estudis d'ADN d'ambdues aus van demostrar que estaven prou separades genèticament per a constituir cadascuna, una espècie diferent vàlida. L'àguila imperial ibèrica és una espècie emblemàtica, que només es troba en el quadrant sud-occidental de la península Ibèrica. Se la pot trobar en molt diferents hàbitats, des de pinedes de muntanya a sistemes de dunes i maresmes en zones de costa. Sent més abundant en terrenys plans o amb relleus suaus, amb grups d'arbres grans però no dominants, zones denominades deveses, i amb bones poblacions de conills. El règim franquista tom a aquesta rapinyaire com a símbol incloent-la en l'escut d'Espanya, sent eliminat en la transició. L'àguila imperial ibèrica és un ocell rapinyaire molt amenaçat, i en l'actualitat s'estima una població d'entre 350 i 400 individus. Un lloc on es poden fer fotos interessants d'aquesta àguila és en els centres de recuperació com el Cim d'Àligues a Sant Feliu de Codines, Catalunya. Longitud 48-56 centímetres. envergadura 120-135 centímetres.

Altres membres dels accipítrids: Pigarg americà, Águila marcenca, Àguila cuabarrada, Esparver cendrós, Arpella vulgar, Astor, Voltor comú, Voltor comú, Esparver vulgar, Trencalòs, Aligot comú, Milà negre, Milà reial.

ESPAÑOL


fotos ocells