L'epidot

Significat esotèric i espiritual dels minerals

Nom comú en:
Alemany: Epidot
Anglès: Epidote
Català: Epidot
Espanyol: Epidota
Francès: Épidote
Itàlia: Epidoto
Portuguès: Epídoto

Categoría: silicats
Sistema: monoclínic
Duresa: 6,5
Fractura: regular
Exfoliació: bona
Lluïssor: Vitri
Ratlla: blanca a grisa

Fórmula química
Ca2(Fe,Al)3(SiO4)3(OH)
L'epidot és un mineral sorosilicat de calci, alumini i ferro. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Aquest mineral posseeix cristalls ben formats amb una certa freqüència, comunament amb un hàbit prismàtic, amb una adreça d'elongació perpendicular al pla, únic, de simetria. Les seves facetes estan habitualment estriades en profunditat. La majoria dels caràcters dels minerals, com el color, les constants òptiques, i la gravetat específica varien depenent del contingut en ferro. La seva duresa és de 6,5. El color és verd, gris, marró o gairebé negre, però el més comú és que posseeixin una lluentor característica verdosa, amb matisos groguencs o pistatxo. El pleocroisme és fort, i els colors pleocroics són el verd, groc i marró. No obstant això, la clinozoisita, un tipus d'epidota, és blanca o rosa pàl·lid, a causa del seu baix contingut en ferro; posseeix la mateixa fórmula química, de fet, que la mineral zoisita. L'epidota és un component comú de les roques, però el seu origen és secundari. El mineral es forma quan les calcàries i esquistos pateixen metamorfisme. També pot sorgir per alteració hidrotermal de feldespats, miques, piroxens, amfíbols, granats i altres, components tots ells de les roques ígnies. L'epidot va ser descobert per primera vegada en 1782 a Le Bourg-d'Oisans, al departament francès d'Isère, que conseqüentment es considera com a localitat tipus.

ESPAÑOL


fotos ocells