PROPIETATS FÍSIQUES DELS MINERALS

Significat esotèric i espiritual dels minerals

DURESA

La duresa és la resistència que ofereix la seva superfície a ser ratllada per un altre que posseeixi forma punxant. La duresa de mineral és constant, per la qual cosa és una de les primeres proves a les quals se sotmet un mineral desconegut per a identificar-lo. La unitat de mesura és el Mohs. Alguns minerals tenen diferent resistència en funció de la direcció del ratllat, per aquest motiu alguns minerals tenen dos valors, màxim i mínim.
Exemples de dureses: 1-Talc, 2-Guix, 3-Calcita, 4-Fluorita, 5-Apatita, 6-Ortosa, 7-Quars, 8-Topazi, 9-Corindó, 10-Diamant

FRACTURA

Quan un mineral és colpejat pot, entre altres coses, trencar-se. L'aspecte que mostren les superfícies resultants del trencament rep el nom de fractura
Llisa: Superfícies planes, suaus i sense asprors.
Concoidal: quan la fractura té superfícies suaus, llises, com la cara interior d'una petxina.
Fibrosa o estellosa: quan un mineral es trenca es torna fibres o estelles.
Ganxuda: quan un mineral es trenca segons una superfície regular, dentada, amb talls punxeguts.
Desigual o irregular: quan un mineral es trenca segons superfícies bastes i irregulars.

SISTEMA

Els minerals cristal·lins tenen les seves partícules ordenades en l'espai. Es denomina sistema a les diferents formes geomètriques que prenen aquestes "cel·les unitat". Si el mineral manca d'aquestes cel·les ordenades, rep la denominació d'amorf.

Sistema cubicoSistema exagonalSistema teragornalSistema exagonalSistema exagonalSistema exagonal


EXFOLIACIÓ

En sotmetre un mineral a un esforç o cop, el resultat és un trencament en superfícies planes paral·leles, se li dóna el nom d'exfoliació.
Perfecta: El mineral es deixa separar en làmines amb gran facilitat i sense esforç, tal com la mica o el guix.
Bona, notable o fàcil: És fàcil exfoliar el mineral amb un cop. Moltes vegades apareixen formes geomètriques en els trossos de la ruptura, en aquest cas poden utilitzar-se aquestes formes per a adjectivar el tipus d'exfoliació.
Mitjana: En els trossos de mineral poden observar-se plans d'exfoliació disposats de manera aleatòria.
Imperfecta: És costós aconseguir l'exfoliació.
Difícil: Resulta molt difícil exfoliar el mineral. Pràcticament no presenta exfoliació.

LLUENTOR

La lluentor mesura el grau de reflexió de la llum en la superfície del mineral.
Vitri: que té la lluentor de vidre.
Resinós: que té la lluentor de la resina.
Nacrat: que té la lluentor irisada de la perla. S'observa en general en les superfícies dels minerals paral·lels als plans d'exfoliació.
Gras: que sembla estar cobert amb una prima capa d'oli. Aquesta lluentor resulta de la llum difosa per una superfície microscòpicament rugosa.
Sedós: com la seda. Resultat de la reflexió de la llum sobre un agregat paral·lel de fibres fines.
Adamantina: que té un reflex fort i brillant com el diamant.

RATLLA

En polvoritzar una part del mineral sobre una placa de porcellana, el mineral, descobreix el seu veritable color. Cada mineral té constant el color de ratlla, però aquesta prova no es pot realitzar amb minerals una duresa superior a 7 Mohs.

Classificació dels minerals de Strunz

Llistats de: Gemmes - Minerals - Roques - Minerals manufacturats

Banderas Cat i Ep.