Oca de galta blanca - branta leucopsis

Significat esotèric i espiritual dels ocells

Nom comú en:
Alemàny: Alpenbraunelle
Catalàn: Oca de galta blanca
Espanyol: Barnacla cariblanca
Basc: Mendi-tuntun
Francès: Bernache nonnette
Gallec: Azulenta alpina
Anglès: Alpine Accentor
Italià: Sordone
Portuguès: Ferreirinha-alpina

L'oca de galta blanca és un ocell palmípeda de l'ordre dels anseriformes de la família anatidae pertanyent al gènere branta. Aquest anàtid és comú en el nord d'Europa, se li sol veure des del Bàltic fins a Groenlàndia. S'observen de tant en tant alguns exemplars d'aquesta espècie en l'extrem nord-oriental d'Amèrica del Nord. En les llacunes de Villafáfila, alguns aiguamolls gallecs i en els marenys del Guadalquivir són els únics paratges de la península Ibèrica què la pot observar. Aquest ansar es distingeix per una grandària menor als altres. Te'l coll i pit negre i el cap bàsicament negre excepte la cara. La resta del cos està cobert de franges menys la part inferior clarament clara. En vol mostra una franja blanca en forma de V en la seva zona total superior, molt contrastada amb el seu bisbetó resta de la cua totalment negra. Els emplomis cobertores inferiors de les seves ales, són de color gris clar, encara que els seus emplomis remeres són negroses. El seu bec és curt i negre, i les seves potes són negroses. Una altra característica de l'espècie és que sol niar en parets rocoses extremadament escarpades. Antigament es pensava que els pares descendien als seus pollets en el llom, però la realitat, és que les cries es llancen al buit des del seu niu a vegades més de 30 metres de caiguda i el més sorprenent és que més de la meitat sobreviu a aquesta caiguda. Exemplar fotografiat en "Els Espais del Riu" del Prat de Llobregat, Barcelona. Exemplar solitari que segurament a perdut el rumb del seu vol a causa del temporal de vent dels dies precedents a la seva observació. Longitud 58-71 cm i una envergadura 130-145 cm.

Altres espècies del gènere beranta: Oca de coll roig

Banderas Cat i Ep.