ESPAÑOL

INICI

Cerca

Perdiu, alectoris rufa

Parella de perdius
Nom comú en:
Alemany: Rothuhn
Anglès: Red-legged partridge
Basc: Eper gorri
Català: Perdiu
Espanyol: Perdiz roja
Francès: Perdrix rouge
Itàlia: Pernice rossa
Portuguès: Perdiz-vermelha
La perdiu, perdiu roja, perdiu, camavermella o alectoris rufa és una au molt apreciada en la caça, de l'ordre de les gal·liformes, de la família phasianidae i pertanyent al gènere alectoris. De vegades conegudes com a perdius franceses, per distingir-les de les grises o perdiu xerra, perdix perdix. La perdiu roja és un ocell de costums terrestres, sedentàries, i gregàries. Fora de l'època de zel forma esbarts fins al final de la temporada de reproducció. Es nia en terres obertes i muntanyes baixes amb clima sec, com camps de cereals i terrenys oberts i pedregosos on nia indefectiblement a terra. En general s'alimenta de llavors i matèria vegetal, però els joves tenen un especial gust pels insectes com un suplement proteic essencial per al seu desenvolupament. Aquesta és una au rabassuda de mida mitjana i tots dos sexes iguals, no presentant dimorfisme. Tenen el ventre ataronjat amb els flancs barrats en blanc, negre, marrons i grisos. Les seves fortes potes estan nues, la cara blanca amb l'ocular vermell. Els pollastres i juvenils tenen el plomatge en colors marrons amb un disseny mimètic fins a principis de la primera tardor, de tardor i la primera primavera són iguals als adults excepte les dues plomes primàries externes que presenten una taca blanca. El seu vol ràpid i recte és de curt recorregut principalment per fugir de depredadors i humans, però els seus hàbits terrestres la fa una gran caminadora. Una mica més dispersa a la cornisa Cantàbrica, Galícia i País Basc, és present a tota la península Ibèrica. És objecte de la caça en diverses modalitats, especialment en batudes en què es maten centenars d'exemplars, a aquest efecte els vedats de caça són repoblats amb exemplars de vivers que són deixats anar just abans de l'inici de la temporada. Aquests exemplars com que no tenen molt desenvolupat la por a l'ésser humà solen amagar-se malament i emprendre el vol més tard que els exemplars salvatges, això els fa preses fàcils de l'escopeta del caçador. El cant del mascle és molt característic amb cloquejos curts i accelerats. Aquestes perdius es van fotografiar en els camps de Lleida. Pes d'entre 400 i 480 grams, llargària entre 32 i 34 centímetres i una envergadura entre 47 i 50 centímetres.
Perdiu polletPerdiu adult

Significat esotèric i espiritual de la perdiu